Tipus de procediments de mediació comunitària.
La mediació comunitària busca resoldre conflictes a la comunitat de manera pacífica i respectuosa. Tot i que no hi ha un procediment rígid, existeixen etapes comunes que es segueixen per facilitar la resolució dels conflictes. A continuació es presenten les set etapes del procés de mediació, juntament amb exemples per a cadascuna d’elles:
1. Calmament dels ànims
En aquesta etapa es busca que les persones implicades en el conflicte puguin relaxar-se i estar disposades a dialogar. Si el conflicte està en una fase de molta tensió, no és convenient començar la mediació de seguida. Es tracta de crear un ambient tranquil.
👉 Imagina que dos veïns, en Pere i la Marta, estan en desacord perquè en Pere fa molt soroll de matinada. En Pere està molt molest perquè sent que la Marta es queixa sense motiu, i la Marta se sent indignada per la manca de respecte. El mediador suggereix que tots dos respirin profundament i facin una breu pausa per calmar-se abans de començar a parlar de les seves perspectives.
2. Presentació de la persona mediadora i de la mediació
En aquesta etapa, el mediador es presenta a les parts i explica el procediment de mediació, el paper que hi exercirà i les normes bàsiques, com la confidencialitat, la imparcialitat i la voluntat de les parts per participar en el procés.
👉 La mediadora, l’Ana, es presenta a en Pere i la Marta, i els explica que la seva tasca serà ajudar-los a trobar una solució comuna sense prendre partit per cap dels dos. Els diu que podran expressar els seus punts de vista sense interrupcions i que, al final, les decisions dependran d’ells.
3. Les persones expliquen què els ha passat i com s’han sentit
En aquesta etapa, les parts en conflicte tenen l’oportunitat d’expressar la seva versió dels fets i com s’han sentit. El mediador escolta amb atenció i fomenta una escolta activa i respectuosa, evitant judicis.
👉 En Pere comença dient que no entén per què la Marta es queixa, ja que treballa fins tard i necessita desconnectar, sense saber que el soroll afecta la seva veïna. La Marta, per la seva banda, explica que ha intentat dormir diverses vegades i que la música la manté desperta. El mediador escolta atentament tots dos, parafraseja el que han dit per assegurar que s’entenen i valida les seves emocions.
4. Començar a comprendre de què tracta el conflicte i quins són els objectius de cada persona
El mediador ajuda les parts a comprendre l’arrel del conflicte. S’identifiquen els interessos de cadascuna, es busquen punts en comú i s’ajuda a veure el conflicte des d’una perspectiva més àmplia.
👉 Després d’escoltar-los, el mediador identifica que el conflicte no és només pel soroll, sinó que hi ha un malentès sobre els horaris i les expectatives del veïnat. En Pere vol gaudir del seu temps lliure, i la Marta vol descansar sense sorolls a altes hores de la nit. El mediador utilitza preguntes circulars, com ara: “Pere, com et sentiries si la Marta també pogués descansar a la nit?”, per fomentar l’empatia i veure el conflicte des dels interessos de tots dos.
5. Construcció d’alternatives de solució
Aquí, el mediador estimula les parts a generar solucions creatives. Es busca que les persones implicades proposin opcions que puguin satisfer a totes dues parts.
👉 El mediador pregunta: “Què podries fer per continuar gaudint de la teva música, Pere, però sense que afecti el descans de la Marta?” En Pere suggereix posar música en una altra habitació o utilitzar auriculars, mentre que la Marta proposa que, en lloc de fer-ho a mitjanit, ho faci a una hora més primerenca. Tots dos estan disposats a cedir perquè la convivència sigui més harmoniosa.
6. Acords
Si les parts arriben a un acord, el mediador ajuda a formalitzar-lo i verificar que sigui assolible i satisfactori per a ambdues parts. En aquesta etapa, és important que l’acord sigui clar i detallat.
👉 En Pere i la Marta arriben a un acord on en Pere es compromet a no fer soroll després de les 22 h i a utilitzar auriculars a les nits que vulgui escoltar música. La Marta, per la seva banda, accepta que si alguna vegada el soroll la molesta, l’hi farà saber abans de prendre cap mesura. Tots dos estan d’acord i confirmen que l’acord és satisfactori.
7. Seguiment o acompanyament
Després de la mediació, es fa un seguiment per assegurar que l’acord es compleix i que les parts se senten satisfetes amb la resolució. A vegades s’estableix un compromís de revisió en una data posterior.
👉 Un mes després, el mediador fa un seguiment amb en Pere i la Marta per assegurar-se que l’acord s’ha complert i que la convivència ha millorat. Tots dos expressen que hi ha hagut més harmonia i que, tot i algun petit malentès, han aconseguit mantenir l’acord. El mediador suggereix fer una nova revisió al cap de tres mesos per avaluar si tot continua funcionant bé.
El procediment de mediació és flexible i s’ha d’adaptar a les circumstàncies i característiques de cada conflicte, però segueix una seqüència lògica que afavoreix la comprensió i la resolució pacífica. En cada etapa, el mediador hi té un paper clau a l’hora de facilitar la comunicació i assegurar que les parts se sentin escoltades, compreses i capaces de trobar solucions satisfactòries per si mateixes.
A-Z Quiz Game
Observe las letras, identifique y rellene las palabras que faltan.